■ rentar

Etimologia: contracció de l’ant. reentar, ll. td. recentare ‘refrescar, fer passar un líquid per alguna cosa’, der. de recens, -ntis ‘fresc, novell, recent’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    verb
    1. transitiu Netejar amb aigua o un altre mitjà. Rentar la roba, la llana, un mineral.
    2. pronominal Rentar-se la cara, les mans, els peus.
  2. transitiu figuradament Fer desaparèixer allò que taca la consciència, la reputació, etc., per mitjà de l’expiació, d’una reparació, etc. El delinqüent rentà el seu nom dedicant-se íntegrament a la comunitat.
  3. transitiu dibuix Estendre capes de tinta xinesa, sépia, etc., desfeta en aigua, fent els clars i els obscurs.
  4. electrodomèstics
    1. màquina de rentar plats Màquina destinada a rentar els plats i la vaixella en general.
    2. màquina de rentar roba (o màquina de rentar) Màquina destinada a rentar la roba.
    1. rentar la cara (a algú) figuradament Adular-lo.
    2. rentar la cara (a algú) amb un drap brut Adular-lo hipòcritament.
  6. rentar-se’n les mans (d’un fet, etc.) figuradament Declinar-ne la responsabilitat. De tot el que em dius, me’n rento les mans.