■ repapiejar

Partició sil·làbica: re_pa_pi_e_jar
Etimologia: d’origen expressiu, paral·lel al del gr. páppos i ll. pappus ‘avi’ 1a font: 1803, DEst.
verb intransitiu Tenir afeblides les facultats mentals a causa de l’edat. No feu cas del que diu, que repapieja.