■ reparació

Partició sil·làbica: re_pa_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. td. reparatio, -ōnis, íd. 1a font: 1330
    femení
    1. Acció de reparar;
    2. l’efecte.
  2. Desgreuge, satisfacció, davant una ofensa o una injúria.
  3. catolicisme Desgreuge fet a Déu per les ofenses que hom li fa, per mitjà de la pregària i de la penitència.
  4. dret civil i dret penal Obligació que té la persona que ha comès un dany de restablir l’equilibri patrimonial trencat.
  5. dret internacional i història Acabada una guerra, contribució que ha de satisfer l’estat vençut al vencedor, en concepte de rescabalament dels danys materials de la guerra.
  6. ètica Restitució o compensació en casos d’injúria personal, detracció, adulteri, etc.
  7. teologia Restabliment de l’home en la seva integritat original en virtut de la redempció i de l’acceptació dels sofriments com a càstig pel pecat.