■ reparador
| | reparadora

Etimologia: del ll. reparator, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que repara.
    2. especialment ètica, dret i religió Que repara danys, errors, pecats, mals, etc. Justícia reparadora. Sentència reparadora. Gràcia reparadora.
  2. femení catolicisme Nom donat a les religioses de diverses congregacions, entre les quals es destaquen les Reparadores del Sagrat Cor i l’Institut de Maria Reparadora.