■ repercussiu
| | repercussiva

Partició sil·làbica: re_per_cus_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. repercussus, -a, -um, participi de repercutĕre ‘repercutir’ 1a font: s. XV, Cauliach
  1. adjectiu Que produeix repercussió.
  2. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament que produeix una repercussió, o sigui una desaparició brusca d’una tumefacció o exantema i un estat morbós que provoca l’aparició de la mateixa lesió en una altra part del cos.