■ repetitiu
| | repetitiva

Partició sil·làbica: re_pe_ti_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. repetītus, -a, -um, part. de repetĕre ‘repetir’
    adjectiu
  1. Que es repeteix contínuament. Cantarella repetitiva.
  2. Que conté repeticions.