■ repeu

Partició sil·làbica: re_peu
Etimologia: de peu 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. construcció
    1. Regruix que reforça la base d’un mur, una columna o un altre element de construcció vertical.
    2. Pedestal, peanya.
    3. Sòcol.
    4. Mènsula que té més llargada que volada; lleixa.
  2. per extensió Part baixa, contrafort, d’una muntanya que fa com de base de la part més elevada. Un repeu de la serra s’avança cap a migjorn.