■ repicó

Etimologia: de repicar 1a font: 1453
    masculí
  1. Repic ràpid i ritmat d’una campana.
  2. Seguit de cops donats amb un picaporta, generalment després d’un o més tocs pausats indicadors del pis on hom vol trucar, per tal d’indicar la segona porta de cada replà. Jo m’estic al tercer pis, segona porta: has de trucar tres pics i repicó.