■ repleció

Partició sil·làbica: re_ple_ci_ó
Etimologia: del ll. td. repletio, -ōnis, íd.
    femení patologia
  1. antigament Abundància excessiva d’un o més humors, i en particular de sang.
  2. Estat d’un òrgan ple. Repleció de l’estómac.