■ reprendre

Etimologia: del ll. reprehendĕre (reprendĕre), íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Tornar a prendre. S’aturà per reprendre alè.
  2. Continuar una feina, una conversa, etc., que havia estat interrompuda. Aviat reprendré les meves tasques normals.
  3. Adreçar a algú paraules de censura, de blasme, de desaprovació del que ha fet o ha dit; renyar. El van reprendre amb duresa pel que havia fet.
    1. Un aliment no ésser ben rebut o digerit per l’estómac. El menjar m’ha reprès.
    2. Una nova, un retret, etc., venir molt de nou, no caure gens bé a algú. Aquella notícia el va reprendre molt fortament.