■ reprovació

Partició sil·làbica: re_pro_va_ci_ó
Etimologia: del ll. td. reprobatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Consolat
    femení
  1. Acció de reprovar.
  2. religió i cristianisme Predeterminació per part de Déu relativa als qui seran o són condemnats.