■ reptar2

Homòfon: raptar
Etimologia: del ll. reptare, íd., freqüentatiu del ll. repĕre, íd.
    verb intransitiu
  1. Moure’s d’un lloc a un altre un rèptil, per reptació. El llangardaix reptava per la paret.
  2. Caminar, un animal, una persona, arrossegant-se, de manera semblant a un rèptil. Els soldats havien de reptar.



    3. Vegeu també:
    reptar1