repudi

Accessory
Etimologia: del ll. repudium, íd. 1a font: 1460, Roig
Body
    masculí
    1. Acció de repudiar algú el propi cònjuge;
    2. l’efecte.
  1. història del dret En moltes civilitzacions antigues, declaració legal de dissolució del matrimoni (o de les esposalles) per part d’un dels cònjuges, sense tràmit judicial.