■ repudiació

Partició sil·làbica: re_pu_di_a_ci_ó
Etimologia: de repudiar
    femení
  1. Acció de repudiar.
  2. dret
    1. Acte jurídic de voluntat unilateral, pel qual hom abandona una cosa o un dret que li pertany.
    2. Repudi.
  3. repudiació de l’herència dret civil Acte lliure i solemne pel qual l’hereu exposa la seva resolució de no percebre l’herència.