■ repulsiu
| | repulsiva

Partició sil·làbica: re_pul_siu
Etimologia: del b. ll. repulsivus, -a, -um, íd. 1a font: 1331
    adjectiu
  1. Que repel·leix. Força repulsiva.
  2. Que causa repulsió o repugnància. Té unes maneres repulsives.