■ requisició

Partició sil·làbica: re_qui_si_ci_ó
Etimologia: del ll. requisitio, -ōnis, íd. 1a font: 1272
    femení
    1. Acció de requisar;
    2. l’efecte.
  2. dret administratiu
    1. Dret concedit a l’autoritat administrativa o militar d’expropiar béns particulars o disposar-ne temporalment i d’obligar coactivament a certes prestacions, en casos necessaris i no sempre amb indemnització.
    2. per extensió Vista o inspecció de les persones o de les dependències d’un establiment.