■ requisitori
| | requisitòria

Etimologia: de requisit 1a font: 1369
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la requesta, al requisitori o a la requisitòria.
  2. femení figuradament Enumeració de les coses que hom vol reprotxar a algú.
  3. dret processal
    1. masculí Comunicació d’un jutge a un altre, en la qual el requereix amb cortesia per tal que executi un manament seu.
    2. femení Requisitori.
    3. femení Providència del jutge d’instrucció per citar un presumpte culpable d’un delicte o perquè hom cerqui i capturi un processat que hom ignora on habita.