■ residenciar

Partició sil·làbica: re_si_den_ci_ar
Etimologia: de residència 1a font: 1803, DEst.
verb transitiu Demanar comptes a algú, especialment al qui ha exercit un càrrec públic, de la conducta que ha observat en l’acompliment d’una tasca, en l’exercici del seu càrrec, etc.