resnatró

Etimologia: de l’angl. resnatron, íd., comp. de res(o)na(tor) ‘ressonador’ i -tron, sufix tret del gr. élektron ‘ambre’, productiu en el vocabulari de l’electrònica i la física nuclear per a la formació de mots d’aparells: magnetron, cyclotron, isotron
masculí electrònica Tub electrònic constituït per un tètrode refredat per aigua i proveït de dues cavitats ressonants, l’una situada entre el càtode i la reixa de control, i l’altra entre la reixa d’acceleració i l’ànode.