■ resolució

Partició sil·làbica: re_so_lu_ci_ó
Etimologia: del ll. resolutio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    femení
    1. Acció de resoldre o de resoldre’s;
    2. l’efecte.
    1. Decisió, determinació. Prendre una resolució.
    2. Qualitat de resolt. Hi entrà ple de resolució.
  3. dret
    1. Determinació sobre un afer.
    2. resolució judicial Determinació presa pels tribunals de justícia.
  4. filosofia i metodologia Moment, aspecte o dimensió de l’anàlisi, consistent a descompondre l’objecte d’aquesta en els seus elements constituents i, per això mateix, més simples. Hom en diu també reducció.
  5. matemàtiques
    1. Procediment destinat a resoldre un problema, especialment una equació o un sistema.
    2. resolució d’un triangle geometria Procediment de càlcul per a resoldre un triangle.
  6. medicina i terapèutica Guarició, espontània o mitjançant la medicació apropiada, d’una malaltia, una ferida, un tumor, etc.
  7. música Manera d’encadenar un acord dissonant amb l’acord que el segueix, sigui consonant o no.
  8. química orgànica Cadascun dels processos mitjançant els quals hom separa els enantiòmers constituents d’una mescla racèmica.
  9. electrònica, informàtica i tecnologia En un dispositiu visualitzador, capacitat per a representar punts distints de les dimensions més reduïdes possibles (pícsels).
  10. poder de resolució òptica Per a un sistema òptic donat, distància mínima entre dos punts, o angle mínim entre dos raigs que entren al sistema tals, que les imatges produïdes per cadascun d’ells es distingeixin l’una de l’altra.