■ respirador1

Etimologia: de respirar i -dor2 1a font: 1653, DTo.
    masculí
  1. construcció, indústria i oficis manuals Obertura a través de la qual es renova l’aire d’un espai tancat o a través de la qual poden sortir els fums, els gasos, etc., produïts a l’interior d’una cavitat.
  2. metal·lúrgia Cadascuna de les petites obertures practicades a la part alta d’un motlle per tal de permetre, de primer, la sortida de l’aire en la colada, i després, dels gasos produïts pel metall i per la sorra.
  3. construcció naval Cadascun dels orificis practicats a la coberta de les embarcacions que permeten la respiració dels compartiments interiors, dels pallols, dels tancs de combustible, etc.



    4. Vegeu també:
    respirador2