respirar

Accessory
Etimologia: del ll. respirare, íd. 1a font: c. 1400, Canals
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. biologia i fisiologia Acomplir un ésser viu la funció de la respiració.
    2. per extensió Viure. Encara respira.
  2. intransitiu figuradament
    1. Gaudir d’una treva, d’un alleujament, enmig d’un treball, un fatic, una pena, etc. Pleguem: deixeu-me respirar una estona.
    2. Retrobar el repòs, la pau, la tranquil·litat. Ja s’han acabat les angúnies: per fi respirem!
    3. sense respirar Precipitadament.
  3. intransitiu Un lloc clos tenir comunicació directa amb l’atmosfera mitjançant una obertura, de manera que hi és possible la renovació d’aire. Aquesta cambra no respira i per això s’hi sent olor de romàtic.
  4. transitiu Inhalar. Respirar els aires sans de la muntanya.
  5. transitiu Manifestar o transmetre en l’expressió o en la conducta (allò que s’esmenta). Aquell noi respira simpatia. La novel·la respira pessimisme i tristesa.