Accessory
Etimologia: del ll. respirare, íd. 1a font: c. 1400, Canals
Body
-
verb
-
intransitiu
- biologia i fisiologia Acomplir un ésser viu la funció de la respiració.
- per extensió Viure. Encara respira.
-
intransitiu
figuradament
- Gaudir d’una treva, d’un alleujament, enmig d’un treball, un fatic, una pena, etc. Pleguem: deixeu-me respirar una estona.
- Retrobar el repòs, la pau, la tranquil·litat. Ja s’han acabat les angúnies: per fi respirem!
- sense respirar Precipitadament.
- intransitiu Un lloc clos tenir comunicació directa amb l’atmosfera mitjançant una obertura, de manera que hi és possible la renovació d’aire. Aquesta cambra no respira i per això s’hi sent olor de romàtic.
- transitiu Inhalar. Respirar els aires sans de la muntanya.
- transitiu Manifestar o transmetre en l’expressió o en la conducta (allò que s’esmenta). Aquell noi respira simpatia. La novel·la respira pessimisme i tristesa.