■ resplendir

Etimologia: del ll. resplendēre, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    verb intransitiu
  1. Brillar materialment amb gran esclat. L’aire era tan límpid, que el sol semblava resplendir més que mai.
  2. figuradament Uns ulls que resplendeixen com dos sols. La seva fama resplendia més enllà de les fronteres.