■ rest2

Etimologia: del ll. rĕstis, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
    1. Corda gruixuda d’espart.
    2. Tros de corda que serveix de metxa, d’atxa de vent.
  2. Filera de coses posades o formades l’una al costat de l’altra. Un rest de butaques.
  3. Conjunt d’alls o de cebes lligats trenant-ne les fulles. Un rest d’alls.



    4. Vegeu també:
    rest1