■ restitució

Partició sil·làbica: res_ti_tu_ci_ó
Etimologia: del ll. restitutio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de restituir;
    2. l’efecte.
  2. cartografia Operació de restituir.
  3. dret civil Devolució d’una cosa o rescabalament d’un dany causat, talment que resti restablert l’ordre anterior per la concurrència del dany produït (dany emergent) i del guany no obtingut a causa del perjudici ocasionat pel dany (lucre cessant).
  4. dret penal Condició principal de la responsabilitat penal civil nascuda dels delictes contra la propietat consistent en la devolució al perjudicat dels objectes de què fou privat per l’acció del delinqüent o del responsable civil.
  5. coeficient de restitució mecànica Per a dos cossos que xoquen, relació entre la diferència de velocitats d’aquests cossos després del xoc i la diferència de velocitats abans del xoc.
  6. restitució d’un text crítica textual Restabliment de la lliçó original d’un text corromput per mitjà de la recensió i, si cal, per la conjectura.