restituir

Accessory
Partició sil·làbica: res_ti_tu_ir
Etimologia: del ll. restituĕre, íd. (v. constituir) 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb transitiu
  1. Tornar a algú una cosa que abans tenia. Restituir a algú els objectes robats.
  2. Tornar a posar una cosa en l’estat o la forma que tenia abans. Restituir un text alterat. Restituir l’equilibri perdut.
  3. cartografia Aixecar el mapa d’un terreny a partir de dues fotografies aèries, observades en estereoscòpia, en les quals hom va determinant, mitjançant un restituïdor, quines són les coordenades de diferents punts del terreny.