■ restricció

Partició sil·làbica: res_tric_ci_ó
Etimologia: del ll. restrictio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de restringir, de limitar;
    2. l’efecte. La restricció de la llibertat de reunió. Sotmetre’s sense restricció.
  2. patologia Disminució de la capacitat vital pulmonar sense obstrucció bronquial, que no afecta la ventilació màxima per minut.
  3. restricció d’una aplicació àlgebra Donats una funció f d’un conjunt A en un altre B i un subconjunt A′ de A, funció de A′ a B que pren els mateixos valors que f per a tot element de A′. Hom l’anomena restricció de f al subconjunt A′.
  4. restricció mental ètica Acte consistent a fer mentalment limitacions a allò que hom diu creient que això l’autoritza a eludir-ne el compliment o li permet de no dir la veritat sense, però, mentir.
  5. restriccions econòmiques economia Limitacions posades al funcionament normal de la competència entre empreses en les economies capitalistes.