■ resurrecció

Partició sil·làbica: re_sur_rec_ci_ó
Etimologia: del ll. ecl. resurrectio, -ōnis, íd., der. del ll. resurgĕre ‘redreçar-se, reanimar-se’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de ressuscitar;
    2. l’efecte.
  2. religió, Bíblia i cristianisme
    1. Pas de mort a vida, sia que hom ho refereixi a la reanimació d’un mort, sia a l’acte final de la història en què Déu ressuscitarà els morts, sia el retorn a la vida de Jesús el tercer dia d’haver mort o resurrecció d’entre els morts.
    2. per extensió Reaparició, reconstrucció, renaixença. La resurrecció d’un poble, d’un diari.