retaule

Accessory
Partició sil·làbica: re_tau_le
Etimologia: contracció de rere taula, aplicat a pintures del darrere de l’altar 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. art Conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials, que generalment representen escenes religioses, col·locat darrere l’altar.
  2. Evocació escènica de fets històrics, llegendaris, religiosos, etc. El Retaule de Sant Ermengol.