■ retinacle

Etimologia: del ll. retinacŭlum, íd.
    masculí
  1. anatomia animal Estructura que reté un òrgan o un teixit al seu lloc.
  2. entomologia
    1. En els insectes col·lèmbols, apèndix bifurcat del tercer segment abdominal que subjecta l’òrgan saltador (furca) del segment següent.
    2. En els insectes lepidòpters que posseeixen fre com a sistema d’acoblament de les ales, feix de pèls curts a la base de les ales anteriors, en el qual s’enganxa el fre de les ales posteriors.
  3. botànica En la flor de les orquídies, corpuscle nectarífer viscós que es troba a la base de les caudícules.