■ retort | retorta

Etimologia: de retòrcer 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Dit del qui, en els seus afers, va al seu objecte no de dret i obertament, sinó seguint hàbilment camins més o menys tortuosos.
  2. adjectiu botànica contort 1 2.
  3. masculí indústria tèxtil
    1. Fil retort.
    2. Teixit de cotó blanquejat, amb lligat de plana, en el qual tant l’ordit com la trama són fils de dos caps retorçuts, emprats per a confeccionar roba interior de gran resistència.