■ retreure

Partició sil·làbica: re_treu_re
Etimologia: variant més moderna de retraure
    verb [p p retret -a]
  1. transitiu
    1. Recordar, esmentar, quelcom que hom vol que es recordi o que es tingui en consideració. Si et fa un servei, te’l retreu a cada moment.
    2. Esmentar els defectes o mancaments d’algú o els favors a què no ha correspost. Vaig fer mal fet, però no cal que m’ho retreguis tant.
    1. transitiu Tirar endarrere o endins contraient; retractar. El gat retreu les urpes. Retreure la llengua.
    2. pronominal Sofrir retracció. Les banyes dels cargols es retreuen si hom les toca.
  3. transitiu Dissuadir, fer que algú no faci allò que pensava fer. Ningú no el podia retreure d’aquells actes heroics.
  4. pronominal figuradament
    1. Refugiar-se en algun lloc, retirar-se, aïllar-se. Es va retreure perquè se sentia desenganyat del món.
    2. Cessar d’intervenir en alguna cosa. La discussió es complicava i per això em vaig retreure.
    3. especialment Allunyar-se temporalment un membre o un partit, un grup, etc., de les seves activitats o funcions polítiques.