retrodifusió

Partició sil·làbica: re_tro_di_fu_si_ó
Etimologia: de retro- i difusió
femení nucleònica Fenomen sofert per algunes radiacions ionitzants (partícules alfa, beta, gamma o neutrons) d’un feix emès per una font de característiques ben definides, consistent en l’aparició d’unes radiacions secundàries, d’energia diferent de les del feix.