■ retroflexió

Partició sil·làbica: re_tro_fle_xi_ó
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. retroflexus, -a, -um, part. de retroflectĕre ‘plegar enrere’
    femení
    1. Flexió cap endarrere.
    2. especialment anatomia animal Flexió cap endarrere d’un òrgan del cos.
  2. fonètica, fonologia Fenomen pel qual l’àpex de la llengua s’eleva i s’orienta cap al paladar central en certes articulacions.