■ retrògrad
| | retrògrada

Etimologia: del ll. retrogradus, -a, -um, íd. (v. retro- i -grad) 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
    1. Que va o es mou endarrere.
    2. música Dit del procediment d’imitació contrapuntístic que consisteix a presentar els sons d’un tema en el sentit invers al de llur exposició.
    3. sentit retrògrad física En el moviment d’un cos al voltant d’un altre, sentit d’aquest moviment quan té lloc en el sentit de les agulles del rellotge.
  2. figuradament
    1. Que degenera.
    2. especialment fisiologia Catabòlic.
  3. figuradament Que va contra el progrés. Una política retrògrada.