■ retrucar

Etimologia: de trucar1 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
  1. Donar cops repetits. Va retrucar la capsa per tots els costats per tal de veure si era plena.
  2. jocs d’entreteniment
    1. En el joc de billar, una bola que ha estat impel·lida pel seu xoc amb una altra anar a topar de nou amb aquesta.
    2. En el joc del truc, un jugador que ha acceptat el truc d’un adversari trucar ell al seu torn.
  3. indústria tèxtil Produir-se el retruc de la llançadora en el teler mecànic.