■ reunir

Partició sil·làbica: re_u_nir
Etimologia: de unir 1a font: s. XV, I. de Villena
    verb
  1. transitiu Unir parts, fragments, elements, etc., separats. Va reunir pacientment tots els trossos.
    1. transitiu Aplegar, congregar, persones a un fi. Reuneix els membres del grup.
    2. pronominal Es van reunir a casa del president.