■ reveixinar

Partició sil·làbica: re_vei_xi_nar
Etimologia: format sobre revessar, amb l’infix pal·liatiu o afectiu -in- (cf. aixafinar, plovinejar, engreixinar, clenxinar, etc.) i palatalització de la -ss-
    verb
  1. transitiu Girar en direcció contrària a la normal. Amb els ulls reveixinats.
  2. transitiu i pronominal Enreveixinar.
  3. pronominal indústria surera Ésser el suro atacat pels reveixins.