reviscolar

Accessory
Etimologia: d’un ll. vg. *revīvīscŭlare, der. de reviviscĕre ‘reviure’, amb haplologia en la repetició vivi 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. intransitiu Tornar de mort a vida, recobrar el vigor, la puixança, etc., perduts. Amb la pluja, els sembrats han reviscolat.
  2. pronominal Aquesta planta s’ha reviscolat.