■ reviure

Partició sil·làbica: re_viu_re
Etimologia: del ll. revivĕre, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    verb intransitiu
    1. Viure de nou, tornar a la vida, ressuscitar. Un ésser realment mort no pot reviure.
    2. figuradament En ell i en la seva obra revivia el seu pare genial.
  2. Renovar-se una cosa. Fer reviure les danses populars, una ciència. Fer reviure un mot caigut en desús.