■ revocació

Partició sil·làbica: re_vo_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. revocatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció de revocar.
    1. dret Anul·lació, substitució, esmena, derogació o cassació de les decisions o ordres per una autoritat superior o diferent de la que havia pres la decisió.
    2. dret civil Retractació unilateral que en uns casos determinats la llei autoritza, i que deixa sense efecte un negoci jurídic la subsistència del qual depenia d’una voluntat.