■ revolució

Partició sil·làbica: re_vo_lu_ci_ó
Etimologia: del ll. revolutio, -ōnis, ‘girada, capgirament’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. mecànica
    1. Moviment de rotació d’un cos al voltant d’un eix.
    2. especialment Cadascuna de les voltes que dona un cos que és en revolució.
  2. astronomia
    1. Moviment d’un astre que descriu una trajectòria closa (òrbita) al voltant d’un altre astre considerat fix.
    2. revolució dracòntica (o draconítica) Moviment de revolució de la Lluna al voltant de la Terra, quan hom pren com a origen el node ascendent.
    3. revolució sideral Moviment d’un astre que, partint d’una posició caracteritzada per una certa direcció respecte als estels fixos, el torna a situar a la mateixa posició inicial.
    4. revolució sinòdica Moviment d’un astre que, partint d’una conjunció respecte al Sol i la Terra o d’una oposició, el torna a situar, respectivament, en conjunció o en oposició.
  3. geometria Moviment d’una figura entorn d’un eix.
    1. Canvi total, radical. Això produí una revolució en les idees arquitectòniques dominants.
    2. ciències polítiques Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d’una societat.
    3. revolució demogràfica demografia Concepte que fa referència als profunds canvis demogràfics experimentats per les poblacions europees dintre el procés anomenat Revolució Industrial.
    4. revolució de preus economia Procés inflacionari que es desenvolupà a Europa, i principalment a la Península Ibèrica, durant el segle XVI.
    5. revolució permanent ciències polítiques Teoria que parteix de la idea que la revolució no ha d’acceptar cap forma de dominació de classe, sinó que ha d’arribar a la liquidació total de la societat classista, i planteja la necessitat de superar ràpidament la democràcia burgesa per arribar al socialisme, en la construcció del qual també hi haurà una transformació constant de les relacions socials.