■ ric
| | rica

Etimologia: del germ. gòt. reiks ‘poderós, ric’ 1a font: s. XII, Hom.
    1. adjectiu Que té molts diners, que posseeix molts béns. Han heretat d’un oncle ric. S’ha fet ric en molt poc temps.
    2. masculí i femení [generalment en m pl] Els rics han de socórrer els pobres.
  2. adjectiu Que posseeix alguna cosa en abundància. Un home ric en virtuts. Un país ric en blat. Una biblioteca rica en manuscrits. Una llengua rica.
  3. adjectiu De gran preu, fet de materials costosos; sumptuós. Una rica corona d’or. Un ric present.
  4. adjectiu Que abunda en qualitats superiors, plaents, efectives. Un ric perfum.