■ rimar

Compareu: ritmar
Etimologia: de rima1 1a font: 1460, Roig
    verb poètica
  1. intransitiu
    1. Fer rima, tenir rima un mot, un vers, etc., amb un altre. “Comença” rima amb “pensa”.
    2. Fer versos rimats.
  2. transitiu Fer que un mot, un vers, etc., tingui rima amb un altre. No pots rimar “porta” amb “bossa”.