■ riota

Partició sil·làbica: ri_o_ta
Etimologia: potser de l’oc. i rossellonès ribota ‘gresca sorollosa’, del fr. ribote, íd., del fr. ant. ribaud (v. ribald), amb absorció de la -b- per la -o- següent 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Riure, rialles, que provoca una persona o una cosa ridícula.
  2. Persona o cosa que provoca rialles de burla. Aquest home és la riota de la gent.