■ rocalla

Etimologia: de roca1
    femení
  1. Lloc de roques.
  2. art
    1. Decoració d’estil rústic amb imitació de roques i elements camperols.
    2. Obra arquitectònica que imita les roques i els productes de la natura.
    3. Estil decoratiu coincident a França amb l’estil Regència i Lluís XV i consistent en la introducció d’elements de la natura, com conquilles o roques, en les arts decoratives.
  3. jardineria Jardí, generalment en pendent, decorat amb una combinació de roques i pedres, i plantes rupícoles, resistents a la sequera, especialment cactàcies i suculentes.