■ rococó

Etimologia: del fr. rococo, de l’argot dels artistes, format jocosament sobre el mot rocaille, pel fet de ser molt usada la rocalla en aquest estil 1a font: 1911
    [plural rococós] adjectiu i masculí
  1. art Dit de l’estil artístic de la primera meitat del segle XVIII caracteritzat pel fet de voler representar les formes de la natura (branques, fulles) i elements xinesos.
  2. música Dit de l’estil musical del segle XVIII, anomenat així pel predomini de l’ornamentació delicada, elegant i una mica superficial en la melodia que recorda les característiques similars de les arts plàstiques. Hom l’anomena també estil galant.