roder | rodera

Accessory
Etimologia: del fr. rôdeur, íd., der. de rôder, del prov. rodar ‘rodar’, o bé d’un ll. vg. *ruptarius ‘guerrer aventurer’, del ll. rupta ‘tropa indisciplinada’, de rumpere ‘rompre’ 1a font: 1851, DEsc.
Body
  1. adjectiu Que va rodant, que roda com perdut, fugitiu i errant. Després de tres dies d’anar roder per la muntanya.
  2. masculí i femení Rodellaire, cercolaire.
  3. masculí i femení història Al País Valencià, almenys des del segle XIX, bandoler.