■ rogació

Partició sil·làbica: ro_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. rogatio, -ōnis ‘pregària, petició’, der. de rogare ‘demanar’ 1a font: 1740
    femení
    1. Pregària.
    2. plural Rogatives.
  2. diplomàtica Fórmula en què el rogatari testifica d’haver escrit un document a petició d’un altre i a la seva presència.
  3. dret romà A la Roma republicana, proposta de llei que el magistrat feia al poble aplegat en els comicis i que era aprovada o rebutjada en bloc, sense possibilitats d’esmenes.