■ rogatori
| | rogatòria

Etimologia: del b. ll. rogatorius, -a, -um, íd., der. de rogare ‘demanar’
    adjectiu
  1. Que implica o conté un prec o súplica.
  2. dret romà Relatiu o pertanyent a la rogació.
  3. comissió rogatòria dret processal i dret internacional
    1. Exhort o encàrrec tramès per una autoritat judicial d’un territori a l’autoritat competent d’un altre, perquè executi dins la seva jurisdicció un acte de natura judicial.
    2. Instància d’un tribunal a un altre invitant-lo a un acte d’instrucció en el terme de la seva jurisdicció.